Una contractura muscular es manifesta com una tensió, moltes vegades amb dolor i / o bien limitació de el moviment. És una contracció prolongada i involuntària d’un o bien diferentes músculs sense que arribi a haver lesió i que apareix normalment a l’realitzar un esforç físic.
Un múscul es contrau i es distén, però en alguns casos, una zona muscular no es relaxa i segueix contret. Aquesta zona es manté dura i inflada, per aquest motiu es noti una inflor o bien inflor a el tacte, vulgarment anomenat ‘nus’.
Una contractura muscular no és una lesió greu, però si molesta i que ens pot impedir realitzar determinats moviments amb normalitat i sense dolor. És per això que convé saber identificar-les i distinguir-les d’altres problemes per després proseguir unes senzilles pautes per minimitzar-ne els efectes.
Una contractura muscular pot aparèixer en pràcticament qualsevol múscul, però sobretot el trobem avui día en esquena, espatlles i coll pel tipus de vida que portem. D’una banda la vida sedentària crea tensions per males postures, i d’altra banda l’exercici físic sense estiraments posteriors o bien amb inadequada tècnica porta a aquest tipus de malalties.
Tipus de contractures musculars:
- Contractures durant un esforç: A l’realitzar qualsevol exercici físic l’organisme metabolitza substàncies actives per a produir el moviment. Aquest procés produce que aquestes substàncies actives es transformin en substàncies de rebuig o bien inactives, els metabòlits. Quan l’esforç és elevat, ja sigui per la duresa de l’exercici, o bien per la falta d’entrenament, l’organisme és incapaç de depurar aquests metabòlits a través del torrent sanguini, que s’acumulen i producir dolor i inflamació.
- Contractures posteriors a l’esforç: En aquest cas, la lesió apareix per la incapacitat de l’múscul de tornar al seu estat de repòs. De vegades, després d’un exercici intens en què el múscul ha estat sotmès a una enorme càrrega de treball, aquest es veu incapaç de reprendre el seu estat natural de relaxació per la fatiga amontonada.
- Contractures residuals: Després d’una lesió greu (un trencament de fibres, una fractura, un esquinç, un fort traumatisme), la musculatura adjacent a la zona lesionada tendeix a contreure com a mecanisme de protecció. Aquesta contracció amb fins protectors, fa que un cop esmenada la lesió primordial, aquesta musculatura anexa quedi contracturada.
